Alba Casanovas: Valenta davant l'adversitat!

Alba Casanovas a l'eliminatòria de 400m.t. del Múndial Junior
No ha pogut ser, però no haurà estat per racança. L'Alba va competir amb força i determinació a les eliminatòries dels 400m.t. del Campionat del Món Júnior Barcelona 2012, quelcom que només es reservat als/a les més privilegiats/des. Alba va sortir amb determinació vers l'objectiu que s'havia marcat: el pas a semifinals. Era una fita difícil d'aconseguir, però ella no es va arronsar, i va creure amb les seves possibilitats. El primers 200m (27'54) va ser ràpids, però en la línia del que sol marcar l'Alba. En aquells moments, era dins els llocs que donaven la classificació, però és clar, encara faltaven els 200m més compromesos. Tots vam començar a somiar, però de cop, una cruel 7a tanca, ens va fer tornar a la crua realitat. L'entrepusada, a manca de 150m, va ser determinant per començar a despertar-nos. L'estrepitosa caiguda en la darrera tanca, va ser el punt més dolorós, física i mentalment parlant, d'una cursa ja trencada. El temps final ja era el que menys importava, i ni tan sols vull recordar-lo.
A partir d'aquí arriben els inevitables i necessaris anàlisi del perquè de tot plegat, i la conclusió és ben fàcil d'explicar, sobretot per aquells que hem viscut aprop l'Alba les darreres 6 setmanes. L'inoportú  esquinçament de fibres en l'isquiotibial dret que va patir el 31 de Maig, va deixar orfe d'entrenaments la recta final de la temporada. Havíem passat amb nota el primer assalt, al vèncer el Campionat d'Espanya Júnior, malgrat acudir-hi després de 3 setmanes sense entrenar. Pràcticament havíem salvat la situació amb 3 ó 4 escassos entrenaments aeròbics i poca cosa més. L'espai de temps entre l'or a l'estatal i el Campionat del Món, era molt curt com per recuperar el treball no realitzat. A més, el múscul es ressentia sovint en el treball de qualitat. Aquesta delicada perfomance necessitava d'una eliminatòria neta, sense entrebancs, que no hem sabut trobar. 
Però com, per a mi, tot sempre té una lectura positiva, aquesta també es dona en aquest cas. L'Alba ha demostrat que és una atleta amb llarg recorregut per endavant. Ella, tan donada a infravalorar-se, ha vist com realitzava una mínima mundialista un cop superats diversos problemes físics, i després un difícil any en el que ha recuperat la il·lusió per l'atletisme. A canvi, aquest esport ha recuperat una gran atleta que, poc temps enrere, tenia ja un peu fora de l'estadi.

Comentaris

Entrades populars