Arnau Erta, campió de Catalunya Absolut. Yoli Pifarré, bronze.
 |
| Arnau Erta Majó, campió de Catalunya dels 110m.t., i Yoli Pifarré Rivadulla, bronze als 400m.ll. |
El darrer cap de setmana va tenir lloc a l'estadi Joan Serrahima de la ciutat comptal, el Campionat de Catalunya Absolut, que s'organitza conjuntament amb el Meeting Internacional Ciutat de Barcelona. Aquesta competició reuneix el més florit de l'atletisme català, així com algunes figures del panorama internacional. Entre tots ells, hi trobàvem 2 dels nostres atletes lleidatans. Per un costat el tanquista Arnau Erta Majó (FCB), que va revalidar el seu títol de campió a l'aire lliure al ser el primer català a la final A dels 110m.t., realitzant un temps de 13"87 (+0,9). En aquesta prova es va imposar el francès Pascal Martinot Lagarde amb 13"49, sots-campió del món indoor. Amb aquest, ja són 3 els títols assolits pel lleidatà a l'aire lliure. Arnau va ser segon a la segona de les semifinals amb uns molt bons 13"80 (+1,7) que signifiquen una nova millor marca de la temporada, molt a prop ja dels 13"73, que te com a millor marca personal, temps que, tot sembla indicar, serà rebaixat ben aviat. El podi català va ser completat pel també lleidatà Gerard Mateu Porras (FCB) i el tarragoní Marc José (Fent Camí Mislata), ambdós entrenats pel company Salvador Porras.
En la prova dels 400m.ll. femenins competí la juvenil Yolanda Pifarré Rivadulla (FCB), que arribava amb molts dubtes al campionat. Yoli va patir una forta estrebada muscular en la disputa dels 400m.ll. del Campionat de Catalunya de Clubs Sub-20. Arrel d'aquell contratemps, la quatrecentista no va poder assistir al Campionat d'Espanya Juvenil que es disputava a Mataró la setmana següent, certamen en el que tenia dipositades moltes esperances, al ser entre les favorites al podi. a Barcelona, i malgrat la meva confiança en un feliç desenllaç, les molèsties no havies remès del tot, i per aquest motiu Yoli tenia molta por a fer-se mal un altre cop. Finalment, i corrent al 90%, la lleidatana era tercera a la seva semifinal amb 58"19 i es classificava per a la final de dijous 30 de juny. A la final, el panorama era el mateix, o pitjor si s'escau, perquè Yoli veia incrementades les molèsties. Per aquest motiu va anar de menys a mes, emportant-se la medalla de bronze sobre la graella d'arribada i assolint uns bons 57"40. A dia d'avui les molèsties pràcticament ja han desaparegut i la velocista intentarà rebaixar la seva MMP de 57"04 a les properes competicions. Tant de bo així us ho puguem comptar.
Comentaris